L’hepatitis és una inflamació del fetge que pot tenir origen víric, autoimmune, tòxic o metabòlic. Les seves manifestacions no es limiten al sistema digestiu: la cavitat oral és un dels territoris on la malaltia hepàtica deixa senyals clínics rellevants, tant per l’impacte directe del virus sobre els teixits orals com per les alteracions sistèmiques que genera.
Conèixer aquestes manifestacions permet a l’especialista actuar abans que el diagnòstic hepàtic estigui establert, i al pacient ja diagnosticat, entendre per què la seva salut oral requereix un seguiment específic. Des de Clínica Belodonte, experts en Odontologia conservadora a Barcelona, parlem sobre això.
Quina relació existeix entre el fetge i la salut oral?
El fetge exerceix un paper central en la síntesi de proteïnes de la coagulació, el metabolisme de fàrmacs, la regulació immunitària i la producció de bilis. Quan la seva funció es veu compromesa per una hepatitis crònica, aquestes alteracions tenen repercussions directes sobre la cavitat oral.
La reducció en la síntesi de factors de coagulació augmenta el risc de sagnat davant qualsevol procediment invasiu, incloses les extraccions dentals. La immunosupressió associada facilita l’aparició d’infeccions oportunistes en la mucosa oral. I l’acumulació de bilirubina pot provocar canvis de coloració en els teixits orals, incloent-hi una pigmentació groguenca de la mucosa que reflecteix la icterícia sistèmica.
Quines manifestacions orals produeix l’hepatitis vírica?
Les hepatitis víriques, especialment l’hepatitis C crònica, s’associen a manifestacions orals específiques i ben documentades. La més rellevant és el liquen pla oral (LPO), una malaltia inflamatòria crònica de la mucosa que apareix en forma de lesions blanquinoses reticulars, erosions o úlceres doloroses en la cara interna de les galtes, la llengua i les genives.
Diversos estudis assenyalen que entre el 20% i el 40% dels pacients amb hepatitis C presenten liquen pla oral, una prevalença significativament superior a la de la població general. També s’ha descrit més incidència de síndrome de Sjögren secundari (caracteritzat per sequedat bucal severa i ulls secs) en pacients amb hepatitis C, així com una associació amb el carcinoma de cèl·lules escatoses oral en casos de llarga evolució amb LPO erosiu.
Quines precaucions ha de prendre el dentista davant un pacient amb hepatitis?
El maneig odontològic del pacient amb hepatitis requereix una sèrie de consideracions específiques que afecten tant la seguretat del pacient com a la de l’equip clínic.
Abans de qualsevol procediment invasiu, és imprescindible conèixer l’estat serològic del pacient, la funció hepàtica actual (mitjançant la revisió de l’analítica recent, incloent-hi transaminases, temps de protrombina i recompte plaquetari) i el tractament antiviral en curs, ja que alguns antivirals d’acció directa interaccionen amb fàrmacs d’ús habitual en odontologia com els anestèsics locals amb vasoconstrictors o els antiinflamatoris no esteroidals (AINE).
L’hepatitis B i C són malalties de transmissió sanguínia, per la qual cosa els protocols de control d’infecció estàndard en qualsevol consulta dental són suficients per a protegir l’equip clínic quan s’apliquen de manera rigorosa.
Com afecta la cirrosi hepàtica a la salut oral?
La cirrosi és la fase avançada de la malaltia hepàtica crònica i el seu impacte sobre la salut oral és especialment significatiu. La trombocitopènia (reducció del nombre de plaquetes) i el dèficit de factors de coagulació augmenten de manera considerable el risc hemorràgic davant qualsevol intervenció oral.
L’encefalopatia hepàtica pot alterar la higiene oral del pacient i afavorir l’acumulació de placa bacteriana. La xerostomia (sequedat bucal) és freqüent en aquests pacients, tant per la mateixa malaltia com per l’efecte secundari d’alguns fàrmacs. I la susceptibilitat més gran a infeccions oportunistes, com la candidiasi oral, requereix un seguiment mucós actiu i tractament antifúngic preventiu en determinats casos.
En Clínica Belodonte el protocol d’atenció a pacients amb malaltia hepàtica inclou la coordinació amb el hepatòleg abans de qualsevol procediment quirúrgic oral.
Pot la salut oral influir en l’evolució de l’hepatitis?
La relació entre salut oral i hepatitis no és unidireccional. Existeix evidència creixent que suggereix que la malaltia periodontal pot actuar com a factor modulador de la inflamació sistèmica en pacients amb hepatitis crònica, agreujant el mal hepàtic a través de l’alliberament continu de mediadors inflamatoris al torrent sanguini.
Un estudi publicat en el Journal of Clinical Periodontology assenyala que els pacients amb hepatitis C i periodontitis greu presenten nivells més elevats de marcadors de fibrosi hepàtica que aquells amb una salut periodontal conservada. Aquesta troballa reforça la necessitat d’incloure el control periodontal actiu com a part de l’abordatge integral del pacient hepàtic.
Quines revisions orals necessita un pacient amb hepatitis?
Els pacients amb hepatitis crònica, independentment de la seva etiologia, es beneficien de revisions orals més freqüents que la població general: cada sis mesos com a mínim, i trimestrals en fases de més immunosupressió o durant el tractament antiviral. Aquestes revisions han d’incloure una exploració sistemàtica de la mucosa oral a la recerca de lesions compatibles amb liquen pla, candidiasi o leucoplàsia, a més del control de la salut periodontal i l’avaluació del risc hemorràgic abans de qualsevol procediment invasiu. La comunicació fluida entre l’especialista en medicina oral o cirurgia maxil·lofacial i el hepatòleg és imprescindible per a garantir un abordatge segur i eficaç.
Si tens hepatitis crònica i no has comunicat el teu diagnòstic al teu dentista o especialista oral, fes-ho en la teva pròxima visita. És informació que canvia el protocol d’atenció i protegeix la teva seguretat.