La contaminació ambiental és reconeguda com un dels principals factors de risc per a la salut global, amb efectes documentats sobre el sistema respiratori, cardiovascular i immunitari. No obstant això, el seu impacte sobre la cavitat oral és un camp de recerca emergent que està generant evidència cada vegada més sòlida. Els teixits orals, per la seva posició de primera línia d’exposició a l’aire inhalat i a les partícules en suspensió, són especialment vulnerables a l’efecte de la contaminació ambiental, encara que aquesta connexió roman pràcticament desconeguda per a la majoria dels pacients i dels mateixos professionals de la salut.
Com afecta la contaminació de l’aire a la cavitat oral?
La cavitat oral és la porta d’entrada de l’aire al sistema respiratori i, per tant, un dels primers teixits en contacte directe amb els contaminants atmosfèrics. Les partícules en suspensió (PM2.5 i PM10), els òxids de nitrogen (NOx), l’ozó troposfèric, els compostos orgànics volàtils i els metalls pesants presents en l’aire contaminat interactuen amb la mucosa oral, la saliva i el microbioma bucal de múltiples formes.
Les partícules fines (PM2.5, amb diàmetre inferior a 2,5 micròmetres) són especialment preocupants perquè, per la seva grandària reduïda, poden dipositar-se en la mucosa oral i penetrar en els teixits subjacents, desencadenant una resposta inflamatòria local. Els metalls pesants presents en l’aire contaminat (plom, cadmi, arsènic, mercuri) s’acumulen en els teixits orals i poden detectar-se en la saliva, la dentina i l’os alveolar de poblacions exposades a entorns industrials o d’alt trànsit rodat.
Quin efecte té la contaminació sobre les genives i l’os periodontal?
L’associació entre exposició a contaminants atmosfèrics i malaltia periodontal és una de les troballes més consistents de la recerca sobre contaminació i salut oral. Diversos estudis epidemiològics de gran escala han trobat una correlació positiva entre els nivells de PM2.5 en l’aire i la prevalença i la severitat de la periodontitis en les poblacions exposades. Un estudi publicat en el Journal of Clinical Periodontology en 2020, amb dades de més de 10.000 adults de diverses regions de la Xina amb diferents nivells de contaminació atmosfèrica, va trobar que per cada increment de 10 micrograms per metre cúbic en la concentració de PM2.5, el risc de periodontitis greu augmentava un 17%. Els mecanismes proposats inclouen.
La inducció d’estrès oxidatiu en els teixits gingivals per les espècies reactives d’oxigen generades per les partícules contaminants. L’activació de vies inflamatòries sistèmiques que amplifiquen la resposta inflamatòria periodontal local. L’alteració del microbioma oral, afavorint la proliferació de bacteris periodontopàtics. I la reducció de la capacitat antioxidant i antimicrobiana de la saliva en poblacions amb alta exposició crònica a contaminants.
Com afecta la contaminació al desenvolupament dental en nens?
Els efectes de la contaminació ambiental sobre el desenvolupament dental en nens són una àrea de recerca de creixent rellevància. L’exposició prenatal i postnatal primerenca a metalls pesants com el plom i el cadmi s’ha associat amb alteracions en la mineralització de l’esmalt dental, incloent-hi la hipomineralització molar-incisiva (HMI), una condició cada vegada més prevalent que es caracteritza per defectes qualitatius de l’esmalt en els primers molars i incisives permanents.
Un metaanàlisis publicat en Environmental Research en 2021, que va analitzar dades de 15 estudis en poblacions infantils de diferents països, va trobar una associació significativa entre l’exposició prenatal al plom i un risc més elevat de càries dental en la infància, independentment d’altres factors de risc com la dieta o la higiene oral. El fluor atmosfèric, present en zones amb indústria d’alumini, vidre o ceràmica, pot causar fluorosi dental (taques blanques o opaques en l’esmalt) quan els nivells d’exposició superen els llindars establerts per l’OMS.
Contaminant Font principal Efecte sobre la salut oral
PM2.5 Trànsit, indústria, crema de biomassa Inflamació gingival, major risc de periodontitis
Plom Indústria, gasolina amb plom (històric) Alteració de l’esmalt, major risc de càries
Cadmi Indústria, tabac Pèrdua òssia alveolar, disfunció de glàndules salivals
Fluor atmosfèric Indústria de l’alumini, ceràmica Fluorosi dental en exposició crònica elevada
Ozó Reaccions fotoquímiques del trànsit Estrès oxidatiu en mucosa oral, xerostomia
Metalls pesants (Hg, As) Mineria, indústria química Acumulació en teixits orals, ulceracions mucoses
Quina relació existeix entre la contaminació i el càncer oral?
La relació entre l’exposició a contaminants ambientals i el risc de càncer oral és un camp de recerca actiu amb resultats preliminars que mereixen atenció. Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), presents en la combustió de combustibles fòssils i el fum del tabac, són composts amb potencial carcinogènic ben documentat que poden dipositar-se en la mucosa oral.
Estudis epidemiològics realitzats en zones d’alta contaminació industrial han trobat una prevalença més elevada de leucoplàsia oral i carcinoma epidermoide oral en treballadors exposats crònicament a determinats contaminants industrials.
No obstant això, la quantificació precisa del risc atribuïble específicament a la contaminació ambiental (independentment del tabac i l’alcohol, que són els factors de risc dominants del càncer oral) és metodològicament complexa i encara no permet establir relacions causals definitives amb l’evidència actual disponible.
Com afecta la contaminació a les glàndules salivals?
Les glàndules salivals són estructures exocrines que produeixen la saliva, un fluid amb funcions essencials per a la salut oral: lubricació, digestió inicial, protecció antimicrobiana i remineralització de l’esmalt. L’exposició crònica a determinats contaminants pot comprometre la funció de les glàndules salivals de formes diverses.
El cadmi acumulat en el teixit glandular altera la funció secretora i redueix el flux salival. L’ozó troposfèric genera estrès oxidatiu en les cèl·lules acinars de les glàndules, reduint la seva capacitat secretora. Els metalls pesants acumulats en la saliva alteren la seva composició bioquímica, reduint la concentració de proteïnes antimicrobianes com la lactoferrina, el lisozim i les immunoglobulines A secretores, la qual cosa compromet la capacitat defensiva de la saliva enfront de la colonització bacteriana i fúngica.
En poblacions que viuen en zones d’alta contaminació industrial, s’han documentat taxes més elevades de xerostomia i disfunció salival que en poblacions de zones amb menor exposició ambiental.
Què poden fer els pacients per a protegir la seva salut oral en entorns contaminats?
Encara que l’exposició a la contaminació ambiental és en gran manera un determinant social i estructural que l’individu no pot controlar per si sol, existeixen mesures que poden contribuir a mitigar els seus efectes sobre la salut oral. L’ús de màscares d’alta filtració (FFP2 o equivalent) en entorns d’alta contaminació redueix l’exposició directa de la mucosa oral i les vies respiratòries a les partícules en suspensió.
El manteniment d’una higiene oral rigorosa i freqüent elimina els dipòsits de partícules i redueix el temps de contacte dels contaminants amb els teixits orals. Una dieta rica en antioxidants (vitamines C i E, polifenols presents en fruites, verdures i oli d’oliva verge extra) pot contrarestar parcialment l’estrès oxidatiu induït pels contaminants sobre els teixits orals.
Les revisions orals periòdiques són especialment importants en persones que viuen o treballen en entorns d’alta contaminació, ja que permeten detectar precoçment les manifestacions orals de l’exposició crònica a contaminants.
Preguntes freqüents sobre contaminació ambiental i salut bucal
Viure en una ciutat molt contaminada augmenta el risc de periodontitis?
L’evidència disponible suggereix que sí. Els estudis epidemiològics més recents troben una associació significativa entre l’exposició crònica a PM2.5 i un risc més gran de periodontitis, independentment d’altres factors de risc establerts. No obstant això, la magnitud de l’efecte és moderada, i el tabac, la higiene oral deficient i la predisposició genètica continuen sent els factors de risc més determinants de la malaltia periodontal en la pràctica clínica habitual.
La contaminació pot causar taques en les dents?
La deposició de partícules contaminants en la superfície dental pot contribuir a la formació de tincions externes, especialment en zones amb alta concentració de partícules metàl·liques en l’aire. No obstant això, les taques dentals en la pràctica clínica habitual s’atribueixen principalment al tabac, el cafè, el te, el vi negre i la clorhexidina, i la contribució específica de la contaminació ambiental a aquest problema és difícil de quantificar de manera independent.
Els nens són més vulnerables a l’efecte de la contaminació sobre la salut oral?
Sí. Els nens són especialment vulnerables perquè els seus teixits estan en desenvolupament i perquè la seva freqüència respiratòria més alta implica més exposició relativa als contaminants de l’aire. L’exposició prenatal i postnatal primerenca a metalls pesants s’ha associat amb alteracions en el desenvolupament de l’esmalt i major risc de càries, la qual cosa fa que la protecció dels entorns on viuen i juguen els nens sigui una prioritat de salut pública amb implicacions directes sobre la salut oral infantil.
Quin especialista haig de consultar si crec que la contaminació està afectant la meva salut oral?
L’especialista en medicina oral és el professional més adequat per a valorar les manifestacions orals que poden estar relacionades amb l’exposició ambiental. Una exploració oral completa, combinada amb la història d’exposició ambiental i laboral del pacient, permet identificar troballes compatibles amb els efectes documentats dels contaminants sobre els teixits orals i establir un pla de seguiment o tractament adequat.
La contaminació ambiental és un problema de salut pública global, però els seus efectes sobre la salut oral són en gran manera desconeguts. Conèixer-los és el primer pas per a prendre decisions informades sobre la protecció de la teva boca en l’entorn en el qual vius i treballes.