Notar embalums en les genives solen generar inquietud. Encara que en molts casos es tracta d’una alteració benigna i freqüent, la seva presència mai ha d’ignorar-se. Els embalums gingivals poden tenir diferents orígens, provocar molèsties variables i requerir tractaments molt diferents segons la seva causa. Per això, una valoració professional és clau per a determinar la seva naturalesa i actuar a temps.
Des de Clínica Belodonte, experts en periodòncia a Barcelona, abordem diàriament aquest tipus de lesions des d’una perspectiva periodontal i quirúrgica, prioritzant sempre el diagnòstic precís i el tractament més conservador possible. Avui parlem sobre això.
Què són els embalums en les genives?
Els embalums en les genives són elevacions o masses localitzades en el teixit gingival. Poden ser durs o tous, dolorosos o indolors, i aparèixer de manera sobtada o progressiva. A vegades s’acompanyen d’enrogiment, sagnat, secreció o sensibilitat en mastegar.
No tots els embalums tenen el mateix significat clínic. Alguns corresponen a processos inflamatoris lleus, mentre que uns altres poden estar relacionats amb infeccions, alteracions de l’os o lesions que requereixen tractament quirúrgic.
Causes i factors de risc més freqüents
Una de les causes més habituals és l’acumulació de placa bacteriana i carrall, que provoca inflamació crònica de la geniva. Quan aquesta inflamació es localitza, pot donar lloc a un augment de volum visible.
També poden aparèixer embalums a conseqüència d’infeccions dentals profundes, com a abscessos periodontals o periapicals, associats a càries avançades o malaltia periodontal no tractada. En aquests casos, l’embalum sol ser dolorós i pot supurar.
Altres factors de risc inclouen traumatismes repetits, pròtesis o empastaments mal ajustats, canvis hormonals, tabaquisme, determinades medicacions i una higiene oral deficient mantinguda en el temps.
Possibles efectes i complicacions
Encara que alguns embalums no causen dolor, la seva evolució sense tractament pot derivar en problemes majors. La infecció pot estendre’s a l’os, provocar mobilitat dental o afectar teixits pròxims.
En situacions més avançades, la pèrdua de suport periodontal pot comprometre l’estabilitat de la dent. A més, unes certes lesions gingivals poden créixer progressivament, dificultar la masticació o alterar l’estètica del somriure.
Per aquest motiu, qualsevol embalum persistent ha de ser avaluat per un professional, especialment si no desapareix en pocs dies o s’acompanya de dolor, sagnat o febre.
Tractament des de la periodòncia i la cirurgia oral
El tractament depèn sempre de l’origen de l’embalum. Des de la periodòncia, l’abordatge sol centrar-se a eliminar la infecció i la inflamació mitjançant neteges profundes, raspat i allisat radicular, i control exhaustiu de la placa bacteriana.
Quan existeix una infecció activa, pot ser necessari un drenatge i, en alguns casos, tractament farmacològic complementari. Si l’embalum té un origen quirúrgic, com a quistos, lesions benignes o alteracions òssies, el tractament es realitza des de la cirurgia oral i maxil·lofacial.
La intervenció quirúrgica permet eliminar la lesió, preservar els teixits sans i, quan és necessari, enviar la mostra per a estudi histològic, garantint així un diagnòstic definitiu.
Com prevenir l’aparició d’embalums en les genives
La prevenció es basa en una correcta higiene oral diària, amb raspallat eficaç, ús de fil dental o raspalls interdentals i revisions periòdiques. Les visites regulars al dentista permeten detectar inflamacions incipients abans que evolucionin.
Evitar el tabac, controlar malalties sistèmiques i acudir a l’especialista davant qualsevol canvi en la geniva són mesures clau per a mantenir la salut periodontal i reduir el risc de lesions.
Un embalum en la geniva no sempre és greu, però mai ha d’ignorar-se. Un diagnòstic precoç és la millor garantia per a un tractament eficaç i un somriure sa a llarg termini.