La salut oral en el pacient gran \u00e9s un dels \u00e0mbits m\u00e9s complexos i menys atesos de l’odontologia i la medicina oral. L’envelliment produeix canvis fisiol\u00f2gics progressius en tots els teixits orals que, combinats amb l’acumulaci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques, la polifarm\u00e0cia i la menor capacitat d’autocura, generen un perfil cl\u00ednic d’alta complexitat. Abordar la salut oral del pacient gran no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica o funcional: \u00e9s una intervenci\u00f3 amb impacte directe sobre la seva nutrici\u00f3, la seva qualitat de vida i la seva salut sist\u00e8mica general.<\/p>\n\n\n\n
L’envelliment afecta a tots els teixits orals de manera progressiva i acumulativa. La mucosa oral s’aprima i perd elasticitat, tornant-se m\u00e9s vulnerable a traumatismes i m\u00e9s lenta en la seva capacitat de cicatritzaci\u00f3. Les gl\u00e0ndules salivals redueixen la seva producci\u00f3 amb l’edat, afavorint la xerostomia (sequedat bucal) que al seu torn augmenta el risc de c\u00e0ries, infeccions f\u00fangiques i dificultats per a mastegar i deglutir.<\/p>\n\n\n\n
L’os alveolar experimenta una p\u00e8rdua de densitat progressiva relacionada amb l’osteoporosi sist\u00e8mica i la reabsorci\u00f3 associada a la p\u00e8rdua dental acumulada. La polpa dental es redueix de volum i perd sensibilitat, la qual cosa fa que les c\u00e0ries profundes siguin amb freq\u00fc\u00e8ncia asimptom\u00e0tiques en el pacient gran i es diagnostiquin en estadis m\u00e9s avan\u00e7ats que en pacients joves. I el periodonci, sotm\u00e8s a d\u00e8cades de c\u00e0rrega funcional i inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica, presenta amb freq\u00fc\u00e8ncia una p\u00e8rdua d’inserci\u00f3 significativa que no sempre reflecteix activitat periodontal actual sin\u00f3 l’acumulaci\u00f3 de mal al llarg dels anys.<\/p>\n\n\n\n
El pacient gran presenta un perfil de patologia oral espec\u00edfic que difereix de l’adult jove en diversos aspectes rellevants. La c\u00e0ries radicular \u00e9s la lesi\u00f3 m\u00e9s caracter\u00edstica d’aquest grup d’edat: apareix en la superf\u00edcie de l’arrel dental exposada per la recessi\u00f3 gingival, t\u00e9 una progressi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida que la c\u00e0ries coron\u00e0ria i \u00e9s sovint asimptom\u00e0tica fins a estadis avan\u00e7ats. La malaltia periodontal cr\u00f2nica \u00e9s molt prevalent: estudis epidemiol\u00f2gics espanyols xifren en m\u00e9s del 70% la proporci\u00f3 de majors de seixanta-cinc anys amb algun grau de periodontitis.<\/p>\n\n\n\n
La candidiasi oral \u00e9s especialment freq\u00fcent en portadors de pr\u00f2tesis amovibles, en pacients amb xerostomia i en aquells amb immunosupressi\u00f3 associada a malalties cr\u00f2niques o f\u00e0rmacs. Les lesions premalignes i malignes de la mucosa oral tenen la seva major prevalen\u00e7a en la poblaci\u00f3 gran, amb el carcinoma epidermoide oral com a tumor m\u00e9s freq\u00fcent, la incid\u00e8ncia del qual augmenta de manera progressiva a partir dels cinquanta anys i es concentra en la setena i vuitena d\u00e8cada de vida.<\/p>\n\n\n\n
La polifarm\u00e0cia (el consum simultani de cinc o m\u00e9s f\u00e0rmacs, que afecta m\u00e9s del 40% dels majors de seixanta-cinc anys a Espanya segons dades del Ministeri de Sanitat) t\u00e9 un impacte directe i multifactorial sobre la salut oral. M\u00e9s de 400 f\u00e0rmacs d’\u00fas habitual en el pacient gran tenen com a efecte secundari la xerostomia, incloent-hi els antihipertensius, els di\u00fcr\u00e8tics, els antidepressius, els antihistam\u00ednics i els f\u00e0rmacs per a la incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria. La xerostomia indu\u00efda per f\u00e0rmacs no sols genera malestar sin\u00f3 que augmenta el risc de c\u00e0ries, dificulta la degluci\u00f3 i compromet la retenci\u00f3 de les pr\u00f2tesis amovibles.<\/p>\n\n\n\n
Els anticoagulants i antiagregants, molt utilitzats en aquest grup d’edat, requereixen una gesti\u00f3 espec\u00edfica abans de qualsevol procediment quir\u00fargic oral per a minimitzar el risc hemorr\u00e0gic. Els bifosfonats orals, fets servir per a l’osteoporosi, augmenten el risc d’osteonecrosi maxil\u00b7lar davant procediments invasius sobre l’os. I els corticoides sist\u00e8mics cr\u00f2nics retarden la cicatritzaci\u00f3 i augmenten el risc d’infecci\u00f3 postoperat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
La cirurgia oral en el pacient gran requereix una avaluaci\u00f3 preoperat\u00f2ria m\u00e9s exhaustiva que en el pacient jove, orientada a identificar i gestionar els factors de risc espec\u00edfics d’aquest grup d’edat. La valoraci\u00f3 de l’estat d’anticoagulaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 amb la metge prescriptor per a la gesti\u00f3 peroperat\u00f2ria \u00e9s un pas imprescindible. L’estat nutricional ha de valorar-se de manera activa, ja que la desnutrici\u00f3 \u00e9s freq\u00fcent en majors i compromet de manera significativa la cicatritzaci\u00f3 postoperat\u00f2ria. La funci\u00f3 renal i hep\u00e0tica determina la dosi i l’elecci\u00f3 dels f\u00e0rmacs anest\u00e8sics i analg\u00e8sics, que han d’ajustar-se a les peculiaritats farmacocin\u00e8tiques del pacient gran.<\/p>\n\n\n\n
La fragilitat (una s\u00edndrome geri\u00e0trica caracteritzada per la reducci\u00f3 de la reserva funcional i la vulnerabilitat m\u00e9s gran davant estressors) ha de valorar-se amb eines espec\u00edfiques com l’\u00edndex de Barthel o l’escala de Fried, ja que prediu el risc de complicacions postoperat\u00f2ries de forma m\u00e9s precisa que l’edat cronol\u00f2gica. En Cl\u00ednica Belodonte el protocol d’atenci\u00f3 al pacient gran inclou la coordinaci\u00f3 amb el metge de fam\u00edlia o el geriatre quan la complexitat sist\u00e8mica del cas el requereix.<\/p>\n\n\n\n
La p\u00e8rdua dental en el pacient gran no \u00e9s un problema exclusivament oral: t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sist\u00e8miques documentades que justifiquen el seu abordatge actiu. La reducci\u00f3 de la capacitat masticat\u00f2ria limita la dieta cap a aliments tous i processaments, afavorint d\u00e8ficits en la ingesta de fibra, prote\u00efnes i micronutrients essencials per al manteniment muscular, la funci\u00f3 immunit\u00e0ria i la salut \u00f2ssia.<\/p>\n\n\n\n
Estudis longitudinals han trobat que els majors amb p\u00e8rdua dental extensa no rehabilitada presenten major risc de desnutrici\u00f3, sarcop\u00e8nia, deterioraci\u00f3 cognitiva i mortalitat per totes les causes que els seus parells amb dentici\u00f3 funcional conservada o adequadament rehabilitada. La rehabilitaci\u00f3 oral del pacient gran, sigui mitjan\u00e7ant pr\u00f2tesis amovibles, ponts o implants quan les condicions ho permeten, \u00e9s una intervenci\u00f3 amb un retorn en salut que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la funci\u00f3 masticat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
El cirurgi\u00e0 maxil\u00b7lofacial exerceix un paper espec\u00edfic i insubstitu\u00efble en l’atenci\u00f3 oral del pacient gran, especialment en aquells casos que requereixen procediments quir\u00fargics sobre un organisme amb menor reserva funcional i complexitat sist\u00e8mica m\u00e9s alta.<\/p>\n\n\n\n
L’extracci\u00f3 de dents amb pron\u00f2stic no recuperable, la detecci\u00f3 i bi\u00f2psia de lesions mucoses sospitoses, el tractament de les complicacions infeccioses postextracci\u00f3 (alveolitis, abscessos), la gesti\u00f3 de l’osteonecrosi maxil\u00b7lar en pacients tractats amb antirresortius i la valoraci\u00f3 \u00f2 en pacients amb atr\u00f2fia \u00f2ssia severa s\u00f3n procediments que requereixen l’experi\u00e8ncia i el criteri d’un especialista amb formaci\u00f3 espec\u00edfica en cirurgia oral i patologia maxil\u00b7lofacial.<\/p>\n\n\n\n
No existeix un llindar d’edat exacte, ja que l’envelliment \u00e9s un proc\u00e9s heterogeni amb una variabilitat interindividual enorme. En la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, els canvis fisiol\u00f2gics i l’acumulaci\u00f3 de factors de risc espec\u00edfics comencen a tenir rellev\u00e0ncia cl\u00ednica significativa a partir dels seixanta-cinc anys, encara que en pacients amb m\u00faltiples malalties cr\u00f2niques o fragilitat aquestes consideracions poden ser pertinents a edats menors.<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, sempre que l’estat de salut general ho permeti. L’edat cronol\u00f2gica per si sola no \u00e9s una contraindicaci\u00f3 per als implants. Els estudis disponibles mostren taxes de superviv\u00e8ncia implantol\u00f2gica en pacients grans comparables a les de pacients m\u00e9s joves quan la selecci\u00f3 del cas \u00e9s adequada i els factors de risc sist\u00e8mics estan ben controlats. La valoraci\u00f3 individualitzada de cada cas \u00e9s imprescindible.<\/p>\n\n\n\n
Existeixen adaptacions dels utensilis d’higiene oral espec\u00edficament dissenyades per a persones amb limitacions de mobilitat o destresa: m\u00e0necs engrossits per al raspall, raspalls el\u00e8ctrics que redueixen la necessitat de moviment, irrigadors orals que faciliten la neteja interproximal i aplicadors de pasta de dents adaptades. Quan el pacient \u00e9s dependent, la higiene oral ha de ser assumida pel cuidador, que ha de rebre instruccions espec\u00edfiques sobre com realitzar-la de manera correcta i segura.<\/p>\n\n\n\n
La freq\u00fc\u00e8ncia de revisi\u00f3 ha d’adaptar-se al perfil de risc individual. En majors amb bona salut oral i capacitat d’autocura conservada, les revisions cada sis mesos s\u00f3n adequades. En pacients amb xerostomia severa, portadors de pr\u00f2tesis, amb historial de c\u00e0ries activa o en tractament amb f\u00e0rmacs d’alt impacte oral, les revisions trimestrals o quadrimestrals permeten detectar i tractar els problemes en estadis inicials abans que requereixin intervencions m\u00e9s complexes.<\/p>\n\n\n\n
La salut oral del pacient gran mereix la mateixa atenci\u00f3 i recursos que qualsevol altre aspecte de la seva salut. Cuidar la boca en la vellesa \u00e9s cuidar la nutrici\u00f3, la qualitat de vida i la dignitat de la persona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La salut oral en el pacient gran \u00e9s un dels \u00e0mbits m\u00e9s complexos i menys atesos de l’odontologia i la medicina oral. L’envelliment produeix canvis fisiol\u00f2gics progressius en tots els teixits orals que, combinats amb l’acumulaci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7447,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[36],"tags":[],"class_list":["post-7448","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-odontologia-conservadora-2"],"yoast_head":"\n